News for octubre 2012

Canvi Climàtic

De què parlem quan esmentem el canvi climàtic ?

Un dels aspectes que ens ha allunyat del canvi climàtic ha estat la dificultat per entendre de què es parla.

Tothom que ha esmentat el terme “canvi climàtic” es refereix a un procés de modificació (artificial) dels paràmetres climàtics, i a les conseqüències (perilloses) d’aquesta modificació. Hi ha, encara, determinats col·lectius que pensen que la tecnologia pot solucionar els problemes del canvi climàtic, però és precisament la tecnologia la que ens ah portat a aquest atzucac.

Se’ns diu que en altres èpoques també hi ha hagut escalfaments del planeta, igual com hi ha hagut glaciacions. Cert. El que no hi ha hagut són escalfaments accelerats. I han estat per motius naturals, no pas artificials.

L’escalfament actual del planeta es produeix en paral·lel a l’existència de gasos d’efecte hivernacle, i comença (les proves forenses en roques i plantes permet analitzar-ho) durant la revolució industrial.

Seria un problema el canvi climàtic sense conseqüències ? No, per descomptat. El cas és que sí que hi ha conseqüències. I greus.

L’aire calent, que ascendeix, provoca més vents, i més forts. La previsió és que els ciclons i tornados augmentin.

Les evaporacions d’aigua i, per tant, les pluges, són diferents. La previsió és que les pluges es desplacin a determinades zones del Planeta (i causin problemes per excés d’aigua en aquests llocs) i que en altres llocs manqui aigua (i això causi problemes d’aridesa).

Canvis de temperatura i d’humitat han de provocar el desplaçament d’espècies animals i vegetals. En el cas dels vegetals, les seves arrels i els seus ritmes reproductius els impedeixen canviar de lloc prou de pressa. En el cas dels animals, l’adaptació genètica als canvis és més lenta del que l’escalfament actual comporta. Hem d’afegir també la transmissió de microbis en climes que els són propicis: a Catalunya augmentaran les malalties tropicals, per exemple.

Hem de parlar també d’estacionalitat. Els fenòmens meteorològics seran més potents. És a dir: tindrem llargues temporades de calor i sequera i uns pocs dies en els que ens plourà “de cop” tota l’aigua que no hem rebut en els mesos anteriors, uns pocs dies que farà, concentrat, tot el fred que no haurem tingut al llarg de diverses setmanes. Això vol dir que patirem grans tempestes amb riuades, que l’aigua arrossegarà tot el que trobarà (i especialment erosionarà les terres seques desprotegides quan els vegetals que hi ha hagin mort per la sequera) i que les grans nevades col·lapsaran durant alguns dies el nostre país.

Els freds glaçaran els vegetals que no hi estiguin adaptats. Glaçaran també els productes que hem estat utilitzant habitualment per a la construcció.

La calor provocarà dificultats per respirar i per mantenir en un nivell adequat la pressió sanguínia. I també causarà grans dilatacions dels materials com l’acer o el formigó; i que es fongui l’asfalt de les carreteres. Això vol dir que les vies de tren, les teulades, les carreteres, els oleoductes, els fils elèctrics… patiran desperfectes cada estiu.

Estem parlant també d’un augment de diòxid de carboni que, filtrant-se a l’aigua, l’acidifica i dificulta la protecció de la closca dels animals. Parlem també d’un augment de temperatura en l’aigua del mar, i de la fusió i evaporació del gel de metà submarí que, un cop hagi pujat a l’atmosfera, pot provocar més calor i augmentar el forat en la capa d’ozó.

Considerem, doncs, que si es fonen els gels dels pols (els icebergs, per exemple) el nivell del mar no pujarà excessivament: potser un metre. Però si augmenta la calor, o la radiació solar sobre el “permafrost”, el nivell del mar pot pujar uns vint metres.

Un augment del nivell del mar d’un metre, junt amb les tempestes violentes que anunciàvem uns paràgrafs abans, ens porta a considerar que la majoria de zones del nostre país situades en la franja marina estan en perill. Si el mar augmenta 20 metres, el perill és encara més gran. Les onades de 3 o més metres i tota la seva energia impliquen que els llocs pròxims al mar poden patir desperfectes. Nova York o els Països Baixos ho tenen en compte i estan desplaçant tots els seus elements estratègics a llocs més protegits. En el cas de Catalunya hem de tenir en compte les regions pròximes al mar, les seves poblacions, els aiguamolls i parcs naturals (per exemple, el Delta de l’Ebre) però també els nuclis de població i les zones industrials com la Zona Franca de Barcelona i la petroquímica de Tarragona.

El canvi climàtic, doncs, és un fet important en diferents aspectes, i hem d’actuar en tots ells.

Per una part, hem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És a dir: reduir les emissions contaminants de vehicles, indústries, llars i productes químics. Els seus efectes, però, es notaran a llarg termini, potser dintre d’uns 80 o 90 anys.

Per una altra part, ens n’hem d’adaptar: caldrà utilitzar nous materials, facilitar les ombres, assegurar les terres, reubicar indústries…

Finalment, n’hem de pal·liar els efectes: això vol dir, principalment, fer l’adaptació quan hem arribat tard: tenir maneres eficaces de reparar allò que es malmeti, sistemes sanitaris per aturar les epidèmies tropicals o els cops de calor, màquines lleva-neus per usar intensivament una setmana i desaprofitar la resta de l’any…

Adaptació i solució dels efectes són, doncs, reptes que van junts i que ens exigeixen imaginació, i canvi de mentalitat.

 



css.php