Connect & Construct

Connect and Construct és un ambiciós projecte iniciat i finançat per la Comissió Europea a través del seu departament d’Empresa i Indústria, i gestionat per un consorci que lidera la consultoria Capgemini des de la seva delegació en els països Baixos.

El seu objectiu és dotar les petites i mitjanes empreses vinculades (des de qualsevol vessant) amb el món de la construcció, d’una eina telemàtica de treball eficaç. No es tracta només d’un programa informàtic o d’un portal en el núvol; cal també un sistema d’harmonització en els protocols de treball, en els plans educatius, en els criteris de les feines… i això comportarà unes recomanacions que poden convertir-se en legislació europea cap al 2017.

Les activitats realitzades fins ara han consistit en una reunió amb els principals fabricants mundials de software (adreçades a facilitar l’intercanvi de fitxers de diferents formats), i una altra reunió amb diversos experts, representants de petites i mitjanes empreses (enginyeries, arquitectes, constructores…) en la que vàrem plantejar els nostres marcs de treball.

Actualment s’ha creat un portal que ha de permetre a les petites i mitjanes empreses europees treballar “en el núvol” amb un sistema independent de formats i de plataformes. A través d’aquest portal se solucionaran, esperem, els problemes en els intercanvis d’informació (el pes per la grandària dels fitxers, format del software emprat per crear-los i per llegir-los, la capacitat dels nostres gestors de correu electrònic, l’actualització de les versions de treball en cada canvi que els introduïm -i la necessitat de comunicar-ho a la resta de persones implicades-, etc.)

En la primera fase pilot hi participem set persones (una empresa de Portugal, una enginyeria/consultoria grega i una altra de neerlandesa… i un equip interdisciplinar en clúster de quatre professionals, que hem creat a Barcelona.

A poques hores de començar l’experiència pilot, hem de dir que estem contents: la participació (ja en les reunions prèvies) ens pot aportar una major disciplina i qualitat en el treball, una menor dedicació a tasques de “paperassa” o d’adaptació de fitxers, i un gran valor afegit en la nostra feina i en les nostres relacions. A més, la possibilitat d’intervenir en la configuració de les futures directives europees (d’arquitectura, d’enginyeria, de construcció, de gestió immobiliària, d’ensenyaments especialitzats, de materials constructius, d’especificacions tècniques en el mercat…) ens permet prendre’ns ben seriosament les nostres dificultats diàries per cercar-los solucions vàlides per a tots els europeus.

Sens dubte, la creació d’un portal europeu amb un marc de treball que gestioni els intercanvis d’informació és una part important. Una altra part, no menys important, és la manera de treballar. Al llarg dels anys hem treballat amb diversos clients, diversos proveidors i diversos partners; un dels problemes que ens hem trobat és la manca d’una disciplina en un ordre “interior”: l’ús de les eines informàtiques de CAD com si es tractés d’un llapis, o de les d’oficina com si fossin senzilles màquines d’escriure, no només limita greument les possibilitats d’avenç de la persona que les usa, sinó que a més entorpeix l’intercanvi de la informació. Per solucionar aquest aspecte s’intervindrà també en els àmbits de la formació -per exemple, des de l’àmbit universitari, en el que també participem alguns membres de l’equip, com a docents.

Si bé oficialment només hi podem participar amb un projecte, els nostres mètodes de treball seran els mateixos per a la resta de les nostres feines a partir d’ara. Sigui un projecte d’edificació, sigui un senzill certificat, qualsevol dels vostres encàrrecs anirà envoltat igualment de l’aura protectora de les dotze estrelles de la unió europea.



Taller: futur de les eines d’edificació i les TIC

Aquest arquitecte ha participat, junt amb altres experts europeus, en un taller per tractar la problemàtica de la generació i l’intercanvi d’informació entre els diferents actors/agents de l’edificació (arquitectes, promotors, contractistes, subcontractistes, clients, usuaris, administracions, fabricants, distribuidors…)

Aquest taller forma part d’un projecte de la Comissió Europea (Direcció General d’Empresa i Indústria), anomenat Connect&Construct i gestionat per un consorci liderat per Capgemini. El propòsit del projecte és proposar el 2015 a la Comissió Europea i establir en tota la Unió Europea el 2020 les condicions tècniques i el marc legal necessaris per a un intercanvi adequat d’informació entre qualsevol actor/agent de l’edificació europeu, independentment de les regulacions locals o del software/hardware utilitzat.

Com a resultat d’aquest taller, esperem poder treballar en un equip pilot format per Alfons Civit (territori+arquitectura), una empresa constructora de confiança i un gestor immobiliari també de confiança. Això implica que a partir de la tardor de 2013 totes les nostres feines es realitzaran d’acord amb els criteris que aniran generant-se en el projecte Connect&Construct. Esperem, amb això, grans millores en les fases projectual i d’obra, i una documentació adequada i útil en la fase posterior a l’obra. Això beneficiarà també els nostres clients i les empreses (fabricants, industrials, representants, gestors) amb les que treballem en les tres fases (projecte, obra, vida útil).

Podeu trobar-ne més informació en http://www.connectandconstruct.eu/docs/eBSN_StakeholderWorkshop_MeetingMinutes.pdf

 



La importància de la (bona) certificació energètica

Un bon aïllament en un edifici és primordial per diversos motius. L’eficiència energètica n’és un, però no és pas l’únic. Tristament, fins que no ha aparegut la necessitat d’estalvi d’energia i la limitació d’emissions de CO2 a l’atmosfera, ningú no ho ha tingut en compte.

L’estalvi energètic.

És lògic que un millor aïllament ens ajudarà a reduir el consum d’energia i, per tant, ens permetrà estalviar també en la factura del gas i de l’electricitat. És un bon benefici.

Però un benefici més important consisteix en la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera. Especialment, també (i les certificacions energètiques ho contemplen), la reducció de CO2. Hem de conscienciar-nos que si no aconseguim acomplir els objectius europeus per l’any 2020, el canvi climàtic pot implicar greus desastres naturals i posar en risc l’espècie humana en el planeta. Els nostres fills i néts, doncs, depenen d’una bona aplicació de l’aïllament en els edificis.

El confort.

Els paràmetres de confort humà en un lloc es basen en una proporció adequada de l’intercanvi de calor amb l’entorn, en les seves diferents modalitats (convecció, radiació, contacte). Si, per exemple, engeguem una estufa elèctrica d’infrarojos en un racó, i l’aire que ens envolta està fred, i les parets estan fredes, aquesta estufa ens causarà disconfort. Si utilitzem un climatitzador per escalfar o refredar l’aire interior però les parets continuen a la temperatura exterior, sentirem disconfort. Segons quin sigui el mètode que emprem per climatitzar l’habitatge (en calent o en fred) el resultat seran migranyes, cames inflades, problemes de pell.

La salut.

Problemes de confort poden generar, com acabem d’esmentar, problemes de salut. Igualment, la condensació d’humitat procedent del vapor generat en un ambient càlid en contacte amb un element (especialment façana o sostre) fred es converteix en un hàbitat ideal per als microbis. No és la mala sensació estètica de les “taques de florit” sinó la gravetat de la presència de fongs com, per exemple, l’aspergillus, capaç de causar malalties cròniques en infants (asma, al·lèrgies) i patologies mortals en éssers dèbils (especialment malalts, infants i gent gran) com poden ser malalties càrdio-respiratòries, determinats càncers, infeccions en l’aparell digestiu…

La salut de l’edifici

Els canvis de temperatura afecten els materials de construcció. Dilatacions i retraccions provoquen tensions i, amb eles, apareixen les escletxes primer i les esquerdes més tard. Una esquerda és sobre tot una possibilitat de trencament, però a més també comporta entrada de pols (pol·len, llavors) i de petits insectes (i dels seus excrements que, químicament, poden destruir materials). Un aïllament adequat permet allargar la vida útil de l’edifici, dels seus habitatges i locals.

És per aquests motius que un bon aïllament és important en un edifici. La certificació energètica no és, doncs, un simple document  administratiu per obtenir una etiqueta d’estalvi d’energia, sinó també un indicador del nivell de confort de l’habitatge o de tot l’edifici.

Un bon aïllament no consisteix només en estalviar energia. També estalvia maldecaps als nostres hereus i, sobre tot, aporta millor qualitat de vida per a nosaltres, per a les nostres pertinences i per al propi edifici.



Qualificació i Certificació Energètica

La certificació energètica d’un edifici és una eina que permet als compradors i llogaters fer un càlcul de la despesa energètica que tindran associada en aspectes de climatització. Aquesta eina és obligatòria a partir del primer de juny de 2013 per a qualsevol habitatge usat que es posi a la venda o a lloguer, igual que ja ho era per als edificis residencials i terciaris de nova construcció.

caseta_calener

La certificació energètica porta associada una etiqueta en la que es valora, de la A a la G, l’eficiència energètica dels mitjans de control ambiental de l’habitatge o de l’edifici, segons el clima del lloc on es trobi, la seva orientació en el terreny, la concepció del projecte i els materials amb els que ha estat construït. La intenció de la Unió Europea és que els edificis puguin ser autosuficients: d’aquesta manera es reduirà dràsticament la dependència energètica (especialment en el cas d’energies no renovables com el petroli i el gas però també de les energies perilloses) i la contaminació i emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera – que han de reduir-se significativament a partir de 2020 si volem donar una opció vàlida de futur als nostres fills i aconseguim aturar, no pas encara invertir, el procés del canvi climàtic.
La certificació energètica té una data de caducitat, i en la seva etiqueta mostra els valors d’acord amb els promigs anuals. En el moment que es creen nous edificis més eficients, el mateix edifici no millorat al llarg dels anys mostra un valor més ineficient.

Per a l’obtenció de la certificació energètica, cal un informe de qualificació energètica emès per un tècnic competent (arquitectes superiors o tècnics, enginyers superiors o tècnics).
Aquest tècnic competent visitarà l’habitatge (o tot l’edifici, si és el cas), comprovarà la distribució, prendrà mides, comprovarà els materials emprats, i també els sistemes de calefacció i refrigeració.
Amb tot això, el tècnic emetrà un petit informe en el qual es facilitarà la qualificació energètica de l’objecte estudiat, i es proposaran també mesures per millorar el comportament energètic de l’edifici o de l’habitatge.

Opcionalment, es poden proposar també altres mesures d’estalvi energètic mitjançant una altra qualificació, fora de protocol oficial. De la mateixa manera, es poden realitzar estudis termogràfics que, mitjançant fotografies de calor, permetin analitzar possibles desperfectes o fuites d’energia per escletxes, forats, juntes mal realitzades.

Aquest arquitecte està capacitat per realitzar informes de qualificació energètica i, si escau, tramitar-los davant l’administració, on ja consta com a tècnic registrat.

Posted: maig 30th, 2013
Categories: Edificació, Energia
Tags: , , ,
Comments: No Comments.

Canvi Climàtic

De què parlem quan esmentem el canvi climàtic ?

Un dels aspectes que ens ha allunyat del canvi climàtic ha estat la dificultat per entendre de què es parla.

Tothom que ha esmentat el terme “canvi climàtic” es refereix a un procés de modificació (artificial) dels paràmetres climàtics, i a les conseqüències (perilloses) d’aquesta modificació. Hi ha, encara, determinats col·lectius que pensen que la tecnologia pot solucionar els problemes del canvi climàtic, però és precisament la tecnologia la que ens ah portat a aquest atzucac.

Se’ns diu que en altres èpoques també hi ha hagut escalfaments del planeta, igual com hi ha hagut glaciacions. Cert. El que no hi ha hagut són escalfaments accelerats. I han estat per motius naturals, no pas artificials.

L’escalfament actual del planeta es produeix en paral·lel a l’existència de gasos d’efecte hivernacle, i comença (les proves forenses en roques i plantes permet analitzar-ho) durant la revolució industrial.

Seria un problema el canvi climàtic sense conseqüències ? No, per descomptat. El cas és que sí que hi ha conseqüències. I greus.

L’aire calent, que ascendeix, provoca més vents, i més forts. La previsió és que els ciclons i tornados augmentin.

Les evaporacions d’aigua i, per tant, les pluges, són diferents. La previsió és que les pluges es desplacin a determinades zones del Planeta (i causin problemes per excés d’aigua en aquests llocs) i que en altres llocs manqui aigua (i això causi problemes d’aridesa).

Canvis de temperatura i d’humitat han de provocar el desplaçament d’espècies animals i vegetals. En el cas dels vegetals, les seves arrels i els seus ritmes reproductius els impedeixen canviar de lloc prou de pressa. En el cas dels animals, l’adaptació genètica als canvis és més lenta del que l’escalfament actual comporta. Hem d’afegir també la transmissió de microbis en climes que els són propicis: a Catalunya augmentaran les malalties tropicals, per exemple.

Hem de parlar també d’estacionalitat. Els fenòmens meteorològics seran més potents. És a dir: tindrem llargues temporades de calor i sequera i uns pocs dies en els que ens plourà “de cop” tota l’aigua que no hem rebut en els mesos anteriors, uns pocs dies que farà, concentrat, tot el fred que no haurem tingut al llarg de diverses setmanes. Això vol dir que patirem grans tempestes amb riuades, que l’aigua arrossegarà tot el que trobarà (i especialment erosionarà les terres seques desprotegides quan els vegetals que hi ha hagin mort per la sequera) i que les grans nevades col·lapsaran durant alguns dies el nostre país.

Els freds glaçaran els vegetals que no hi estiguin adaptats. Glaçaran també els productes que hem estat utilitzant habitualment per a la construcció.

La calor provocarà dificultats per respirar i per mantenir en un nivell adequat la pressió sanguínia. I també causarà grans dilatacions dels materials com l’acer o el formigó; i que es fongui l’asfalt de les carreteres. Això vol dir que les vies de tren, les teulades, les carreteres, els oleoductes, els fils elèctrics… patiran desperfectes cada estiu.

Estem parlant també d’un augment de diòxid de carboni que, filtrant-se a l’aigua, l’acidifica i dificulta la protecció de la closca dels animals. Parlem també d’un augment de temperatura en l’aigua del mar, i de la fusió i evaporació del gel de metà submarí que, un cop hagi pujat a l’atmosfera, pot provocar més calor i augmentar el forat en la capa d’ozó.

Considerem, doncs, que si es fonen els gels dels pols (els icebergs, per exemple) el nivell del mar no pujarà excessivament: potser un metre. Però si augmenta la calor, o la radiació solar sobre el “permafrost”, el nivell del mar pot pujar uns vint metres.

Un augment del nivell del mar d’un metre, junt amb les tempestes violentes que anunciàvem uns paràgrafs abans, ens porta a considerar que la majoria de zones del nostre país situades en la franja marina estan en perill. Si el mar augmenta 20 metres, el perill és encara més gran. Les onades de 3 o més metres i tota la seva energia impliquen que els llocs pròxims al mar poden patir desperfectes. Nova York o els Països Baixos ho tenen en compte i estan desplaçant tots els seus elements estratègics a llocs més protegits. En el cas de Catalunya hem de tenir en compte les regions pròximes al mar, les seves poblacions, els aiguamolls i parcs naturals (per exemple, el Delta de l’Ebre) però també els nuclis de població i les zones industrials com la Zona Franca de Barcelona i la petroquímica de Tarragona.

El canvi climàtic, doncs, és un fet important en diferents aspectes, i hem d’actuar en tots ells.

Per una part, hem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És a dir: reduir les emissions contaminants de vehicles, indústries, llars i productes químics. Els seus efectes, però, es notaran a llarg termini, potser dintre d’uns 80 o 90 anys.

Per una altra part, ens n’hem d’adaptar: caldrà utilitzar nous materials, facilitar les ombres, assegurar les terres, reubicar indústries…

Finalment, n’hem de pal·liar els efectes: això vol dir, principalment, fer l’adaptació quan hem arribat tard: tenir maneres eficaces de reparar allò que es malmeti, sistemes sanitaris per aturar les epidèmies tropicals o els cops de calor, màquines lleva-neus per usar intensivament una setmana i desaprofitar la resta de l’any…

Adaptació i solució dels efectes són, doncs, reptes que van junts i que ens exigeixen imaginació, i canvi de mentalitat.

 

Contaminants químics en els edificis

Productes de combustió

El resultat d’una combustió és CO2 i vapor d’aigua. També hi ha els fums i aerosols. En aquests fums i aerosols s’hi troben altres agents contaminants.

El CO2 a altes concentracions provoca falta d’oxigen. El CO es produeix principalment per la combustió de motors, o per la mala combustió d’aparells de gas, en llocs tancats i per la presa inadequada (i insuficient) d’aire net de l’exterior. És causa d’intoxicació.

El fum derivat de la combustió del tabac:

  • Conté més de 3000 contaminants: CO, CO2, NOx (inclòs el NO2), partícules diverses, formaldehids, nitrosamines, hidrocarburs aromàtics, cianur d’hidrogen, cetones, nitrils, arsènic, cadmi… i així fins a més de 3000.
  • Un 95% de les partícules emeses es troben dintre de l’interval respirable (diàmetre inferior a 7 micres).

Diòxid de Nitrogen (NO2)

  • S’empra com a combustible en cuines i estufes o com a additiu d’altres combustibles.
  • Provoca irritacions en els conductes respiratoris.
  • La seva generació augmenta quan augmenta la temperatura de combustió.
  • És un dels causants de la pluja àcida, ja que es combina amb el vapor ambiental i produeix àcids.

Diòxid de Sofre (SO2)

  • Apareix en la combustió d’elements que contenen sofre (carbó, gas-oil, gasolines, fusta, fins i tot alguns gasos liquats)
  • És irritant de les mucoses.

 

Materials de construcció

Alguns materials són causa de la presència de compostos patògens en l’aire

Vapors orgànics

  • Són vapors que contenen cadenes de carboni. Entre ells hi ha els vapors de dissolvents i els de formaldehids. Aquests vapors els desprenen els mobles, el cautxú, els segellants, les coles, vernissos, materials tèxtils…
  • Dissolvents orgànics: hidrocarburs alifàtics i aromàtics i alguns clorats. Solen anunciar-se com a tòxics i també cancerígens
  • Formaldehids: s’empren per a plàstics i resines. Aquests plàstics i resines s’usen especialment com aïllants tèrmics, vernissos, construcció o acabat de mobles, aplacats decoratius

Fibres de vidre. Són fibres molt fines, al llindar del que és respirable. Es claven amb facilitat. Provoquen irritacions respiratòries i també de la pell i els ulls. Com que existeixen molts espais buits dins de les fibres, poden allotjar contaminants.

Fibres d’amiant (serà objecte d’un article a part)

Sulfur d’hidrogen (“olor d’ous podrits”): S’allibera per descomposició d’elements i materials que contenen sofre.

  • A nivells baixos mostra desconfort odorífic
  • A nivells alts és un asfixiant potent i irritant respiratori
  • Pot penetrar a través dels desguassos mal sifonats, ventilacions de shunts, etc. especialment en lavabos i estances pròximes a instal·lacions connectades a clavegueres.

Plom

  • Provinent de la seva subtil però constant dissolució en canonades velles d’aigua, se’l considera culpable de la decadència de Roma. La intoxicació per plom es manté al llarg de les generacions (igual que altres metalls pesants) ja que s’allotja en la sang i es transmet via cordó umbilical.
  • Provinent de la contaminació atmosfèrica (fins fa pocs anys, formava part de totes les gasolines comercials, com a element que regulava la detonació dels motors)
  • Fins fa pocs anys ha estat en altres orígens com les pintures, les xapes metàl·liques dels taps i recobriments de les ampolles, colorants de fibres tèxtils, etc.

Alumini

  • La seva corrosió en aparells d’aire condicionat produeix òxids d’alumini combinats amb àcids clorhídrics i òxids de carboni.
  • Fins fa pocs anys se l’havia emprat en la majoria d’estris de cuina (pots, cassoles, cafeteres, coberts). També s’usa com a antiinflamatori en determinats tractaments mèdics. Això no obstant, està sota sospita per la possibilitat que una inhalació abusiva o una ingesta continuada provoqui problemes de toxicitat renal, o problemes relacionats amb el cervell entre els quals, demències.

Radó

  • Gas noble radioactiu procedent de la desintegració del radi. Com a tal, emet partícules alfa i origina deteriorament de teixits corporals, i càncer.
  • Ascendeix a través d’esquerdes i clivelles dels fonaments o forma part d’alguns materials de construcció.
  • Se’l pot trobar de manera normal en determinats terrenys, ja que forma part del subsòl i dependrà de la configuració d’aquest perquè en algunes regions sigui més present que en altres.

Altres:

  • Aerosols de partícules de tamany entre 3 i 10 micres (són partícules que suren en el vapor i en l’aire): fibres de cotó (provenen de moquetes, cortines…), fibres sintètiques, brutícia i pols portades des de l’exterior, escates de pell humana
  • Ozó (O3): Si bé és un bon filtre de raigs ultra-violats a 45km de la superfície terrestre (entre l’estratosfera i la mesosfera) a nivell de terra és un poderós oxidant. Per això s’usa com a desodorant i desinfectant. Però no és discriminatiu i per tant els seus efectes destructors també apareixen en els bioorganismes superiors. Per tant, és culpable d’un envelliment rapidíssim dels teixits corporals. Perquè ens aclarim: altres tipus d’oxidació són la putrefacció (lenta) i la combustió amb flama (més ràpida que l’oxidació per ozó). En ambients domèstics el generen les descàrregues elèctriques (condensadors, guspires en endolls) i de manera habitual, pel seu propi procés de treball, les fotocopiadores i impressores làser.
  • Aerosols de productes de neteja i d’elements biotòxics (insecticides): es tracta de components químics diversos, la intenció dels quals és eliminar. Eliminar brutícia o eliminar insectes, el cas és que treballen mitjançant la destrucció dels vincles entre molècules. En el cas dels insecticides, també, n’hi ha que treballen mitjançant la destrucció del sistema nerviós, o que són paralitzants. Una dosi molt baixa pot eliminar un insecte. Dosis mitjanes són perilloses per a les criatures.

Síndrome de l’Edifici Malalt (un resum)

L’edifici malalt genera els seus propis contaminants a causa de les seves pròpies patologies o del seu propi disseny. No es tracta tant, doncs, de problemes en l’estabilitat de l’edifici, o en la seva bellesa, sinó en els seus paràmetres d’utilitat i de confort.
La síndrome de l’edifici malalt és el conjunt de reaccions que afecten als usuaris. Es tracta, doncs, de patologies que pateixen aquests, i no pas l’edifici, que n’és el causant. Per això, els especialistes en qualitat ambiental no parlen de la síndrome de l’edifici malalt sinó de la síndrome de l’edifici patogen i, en alguns casos, degut a les conseqüències, poden arribar a anomenar-lo edifici assassí.

  • Cronologia:
    La síndrome de l’edifici malalt es dóna principalment en edificis construïts des de mitjans de la dècada dels ’70, al segle XX, a causa dels estalvis energètics en l’aire condicionat.
    Anteriorment es podria associar a problemes de ventilació en l’edifici.
    L’ús de nous materials de construcció n’accentua la incidència actual i s’espera un creixement de símptomes en un futur immediat.
    Actualment la premsa associa “edifici intel·ligent” amb “edifici malalt” perquè la majoria de problemes en la salut es dóna en edificis d’oficines que tenen aparells electrònics.

Simptomatologia:

  • En el temps:
    Els símptomes associats a la S.E.M. apareixen de 2 a 6 hores després d’haver entrat a l’edifici. Desapareixen també passat un temps que s’hagi abandonat l’edifici i es respiri aire pur. (és el temps necessari perquè el cos reaccioni a l’ambient hostil i perquè més tard es desintoxiqui)
    Els símptomes es noten més per la tarda que pel matí. (la càrrega ambiental i el cansament des de l’hora de despertar-se hi intervenen)
  • Víctimes:
    El personal subaltern d’oficines és més afectat que els directius. (el temps de dedicació a la feina, el tipus de materials emprats i el temps d’estada contínua en un mateix lloc són factors a tenir en compte)
    El personal de magatzems pot ser més afectat pels materials que s’hi manipulen o per la possible brutícia; el personal d’oficina és afectat per la pròpia maquinària i el mobiliari/decoració.
    Les molèsties són més freqüents en el sector públic que en el sector privat. (hi intervé un factor psicològic i també els esforços de l’empresa per la salut i comoditat dels treballadors)
    Les queixes són més abundants quan menys control es pot tenir sobre la qualitat ambiental del lloc. (la víctima que pot adequar-se el lloc de treball als seus costums i adaptar l’ambient a les seves necessitats no generarà tantes reaccions com la que no pot modificar l’ambient – per això és més evident l’edifici malalt en els llocs no-propis com són els llocs de treball o comercials i no són tan freqüents en els llocs propis com els domicilis particulars)
  • Descripció:
    Inespecífics, i lleus:
    rinitis, conjuntivitis, mal de cap…
    Hipersensibilitat:
    pneumònia per hipersensibilitat,
    febre de l’humidificador, asma, rinitis al·lèrgica
    electrosensibilitat
    Algunes conseqüències concretes:
    Infeccions (legionel·la…)
    Síndromes tòxiques
    Càncer (mesotelioma pleural)
  • Factors de risc:
    Externs
    Ubicació dels edificis
    llocs insalubres (aiguamolls, rius, basses)
    zones industrials contaminants
    presència de materials tòxics en el subsòl
    Materials constructius emprats
    Obres i reformes realitzades en els edificis
    Neteja i desinfecció.
    Situació de les preses d’aire exterior.
    Presència d’antenes de telefonia o de ràdio, a alta potència, en proximitat
    Presència de transformadors o línies de transport elèctric de mitjana, alta o molt alta tensió, a poca distància (inclou les línies soterrades)
    Interns
    Materials i elements decoratius
    Equipament
    Activitat que es realitza
    Hàbits de les persones que ocupen el lloc
    Il·luminació inadequada
    Maquinària sorollosa i poc ergonòmica
  • Causes:
    Principalment, el fet que els edificis d’oficines siguin estancs i treballin amb aires condicionats en recirculació. També, la presència de materials i agents biòtics contaminants. També, un concepte erroni del que és la xarxa sense fils.

El misteri de les cases que caminen

Aquesta història comença, com totes, per una telefonada. En aquest cas, des d’un despatx d’advocats amb el que ja havíem treballat altres vegades. Ens expliquen que unes famílies hi ha contactat perquè tenen defectes en el seu habitatge.

Després de la primera visita als edificis, ens trobem amb un misteri: els edificis estan esquerdats, tenen humitats, i a més hi ha parts que s’han mogut. Tot això, d’una manera sobredimensionada i sense un ordre predeterminat.

Comença l’estudi. Per sort, un dels propietaris havia anat prenent fotografies de la construcció del seu habitatge i, més tard, del del veí. Aquest propietari també ens facilita l’accés al constructor.

Els edificis presenten esquerdes que cada cop són més grans. I els seus habitants ens indiquen que ja les havien tapat una vegada. Els pegats posats per tapar algunes esquerdes mostren que els edificis es continuen obrint per altres llocs. La forma de la majoria d’esquerdes diu que els edificis… caminen.

La broma: “si voleu una solució ràpida, empadroneu-vos en el municipi del costat, que aviat hi arribareu”. La realitat, però, és molt més dura i en parlarem a sota.

De la conversa amb el constructor i dels estudis geotècnics que ha calgut encarregar (en el projecte no se n’havia fet) descobrim que els edificis estan col•locats sobre un terreny replenat fa uns 50 anys, situat en una barrancada, i damunt d’argiles expansives. Són els dos últims edificis d’una sèrie de 10, adossats, construïts per fases (primer un parell, després quatre o cinc més, després dos més, i finalment l’últim); els altres 8 edificis es troben presumptament sobre un estrat de roca.

Si la broma era una, el drama és la por: l’edifici extrem es mou i s’assenta a una velocitat molt alta bolcant-se cap al seu darrera al mateix temps que es desplaça i se separa del del costat; aquest altre edifici es va esquerdant però es manté lligat al que es va construir al mateix temps. Els resultats són esfereïdors: mentre que el novè edifici és ple d’esquerdes i algunes portes no encaixen en el seu marc (marc que ha passat de rectangle a romboide), l’edifici extrem s’omple d’humitats i manté unes grans esquerdes en contacte amb l’edifici novè. Els edificis es van omplint de fongs i l’olor d’humitat és, en alguns llocs, literalment irrespirable.

Cada visita d’obra són més esquerdes per afegir a l’expedient. I nits sense dormir. L’avís als propietaris (“si seguiu sentint sorolls que l’edifici es trenca i aquesta esquerda passa dels dos centímetres, preneu el mòbil, sortiu al carrer, telefoneu els bombers, i després ja em telefonareu a mi”) és literal, mandatori, i seriós. El fet que aquest cas estigués sota procés judicial no implica que els perills estiguin aturats i que els tècnics que visitem l’edifici ens sentim responsables de la seguretat dels seus habitants.

Finalment, el judici. No entrarem en detalls de l’espera, dels comentaris entre pèrits, de les converses a les que els pèrits de les parts contràries volen introduir-nos. Dins de la sala, els defensors de les parts demandades pretenen desqualificar una feina que hem fet amb carinyo, amb professionalitat, amb total imparcialitat, i amb plena seriositat. El Jutge fa callar els lletrats que ens pregunten i comença a fer ell mateix les preguntes. A part de les nostres respostes, la mímica ajuda a entendre que un pes damunt d’una espècie de lassanya-coixí, gira i es desplaça.

Cas tancat. Sentència. Recurs d’apel•lació. Nova sentència. Uns anys més tard podem començar les obres.

Fa més o menys un any vam començar el projecte per reparar els edificis danyats. A hores d’ara, el vuitè edifici també té esquerdes. Ens fa por el que pugui passar als nostres edificis. Comencem a preparar el projecte i anem refent el camí fet amb l’informe pericial anterior. En el projecte hem de contemplar les fases d’obra. Els propietaris no podran marxar a l’hotel mentre es reparin els edificis, i això implicarà diverses molèsties que no estem segurs de poder pal•liar.

Cal dir que la combinació final d’agents (propietaris, constructor, aparellador i arquitectes) ha convertit aquesta obra difícil en una feina agraïda.

L’obra comença amb l’execució de micropilots. Es perfora el subsòl per col•locar-hi uns tubs d’acer i s’injecta morter de ciment a pressió. Aquests micropilots converteixen els nostres edificis en una mena de centpeus i, per la seva part superior, aprofitem el moment de lligar-los amb els fonaments existents per unir els dos edificis: la primera sorpresa és que els fonaments de l’últim edifici no estaven enganxats als fonaments de l’edifici del costat i amb el moviment, se separaven (això és el que en els pisos es converteix en esquerda); i la segona sorpresa és que l’estudi geotècnic que vam poder fer (al voltant dels edificis, procurant no causar cap dany) ens donava una roca que no existeix en realitat, ja que la perforadora dels micropilots només troba llims amb sorra, i argiles (unes argiles pures i força humides, que serien l’ideal de qualsevol ceramista de prestigi).

Micropilots acabats, ningú no diria que s’ha fet cap obra, si no fos perquè tot l’entorn és ple de pols. Ara comença la part visible de l’obra: obrir les esquerdes, posar grapes, segellar fissures, comprovar que no hi hagi detritus en les clivelles. Els edificis apareixeran plens de cicatrius que després taparem amb morters especials. Per l’interior, es repeteix el procediment.

Unes de les esquerdes més desagradables, aquelles que provocaven el malson de cada nit, són les que es troben en la paret mitjanera entre els dos edificis. Resulta que aquesta paret correspon a la testera del novè edifici, i serveix per encastar-hi el desè. Les bigues dels edificis es recolzen en aquesta paret, sense que hi hagi cap mena de cèrcol que lligui els trespols, ja sigui edifici per edifici, o dels dos. I la paret es va anar esquerdant, en horitzontal. Va caldre fer cates i comprovar que en només un pis els totxos es trobaven en bon estat, mentre que en el primer trespol i en el de teulada, les bigues i els trespols havien partit els totxos de biaix, amb gran risc que un fragment llisqués sobre l’altre i els pisos caiguessin o que el desè edifici es plegués com aquestes cases de nines que es fan ara en desplegables de paper.

Finalment, els edificis han estat revestits amb una bona capa d’aïllant que es recobreix d’un acabat de façana a simple vista similar a l’existent anteriorment. Ningú no podrà imaginar que per sota d’aquell color i d’una façana que sembla un estuc monocapa, hi ha un sistema complex de malles i d’aïllants que assegura un aïllament fins ara inexistent. Que sota d’aquest aïllament hi ha un conjunt de peces ceràmiques de termoargila, mal col•locades, amb peces trencades, juntes plenes de morter, ponts tèrmics i esquerdes cosides amb grapes d’acer i malles indeformables. Que sota d’aquests edificis hi ha una estructura de barres d’acer i ciment que penetra el terreny per evitar que es moguin.

El resultat són dos habitatges segurs. Sense taques d’humitat al seu interior. Amb un bon aïllament tèrmic que permetrà baixar dels quasi 2.000 litres de gas-oil malgastats a poc més de 600 litres en circumstàncies normals. Evitar les taques d’humitat garantirà un creixement sa de les criatures fins ara amenaçades pels fongs que podien ocasionar patologies respiratòries, fins i tot cardíaques i renals. Evitar les pèrdues de calor a l’hivern i l’entrada de calor a l’estiu implicarà que aquests habitatges, convertits ara en “normals”, deixaran de contaminar en excés amb les seves necessitats desmesurades d’energia.

Posted: juny 14th, 2012
Categories: Contaminants, Edificació, Energia, Patologies
Tags: , , ,
Comments: No Comments.

Comencem!

Us donem la benvinguda al bloc sobre territori i arquitectura allotjat en blog.cat – la xarxa de blogs del racócatalà.

Aquest és el primer article. Només de benvinguda.

Pretenem que cada setmana aparegui un article nou, sobre algun aspecte relacionat amb la sostenibilitat i el territori; amb el paisatge; amb l’arquitectura.

Esperem, també, que us agradi.

Som-hi!

Posted: novembre 4th, 2011
Categories: General
Tags:
Comments: No Comments.
css.php