News for the ‘Patologies’ Category

La importància de la (bona) certificació energètica

Un bon aïllament en un edifici és primordial per diversos motius. L’eficiència energètica n’és un, però no és pas l’únic. Tristament, fins que no ha aparegut la necessitat d’estalvi d’energia i la limitació d’emissions de CO2 a l’atmosfera, ningú no ho ha tingut en compte.

L’estalvi energètic.

És lògic que un millor aïllament ens ajudarà a reduir el consum d’energia i, per tant, ens permetrà estalviar també en la factura del gas i de l’electricitat. És un bon benefici.

Però un benefici més important consisteix en la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera. Especialment, també (i les certificacions energètiques ho contemplen), la reducció de CO2. Hem de conscienciar-nos que si no aconseguim acomplir els objectius europeus per l’any 2020, el canvi climàtic pot implicar greus desastres naturals i posar en risc l’espècie humana en el planeta. Els nostres fills i néts, doncs, depenen d’una bona aplicació de l’aïllament en els edificis.

El confort.

Els paràmetres de confort humà en un lloc es basen en una proporció adequada de l’intercanvi de calor amb l’entorn, en les seves diferents modalitats (convecció, radiació, contacte). Si, per exemple, engeguem una estufa elèctrica d’infrarojos en un racó, i l’aire que ens envolta està fred, i les parets estan fredes, aquesta estufa ens causarà disconfort. Si utilitzem un climatitzador per escalfar o refredar l’aire interior però les parets continuen a la temperatura exterior, sentirem disconfort. Segons quin sigui el mètode que emprem per climatitzar l’habitatge (en calent o en fred) el resultat seran migranyes, cames inflades, problemes de pell.

La salut.

Problemes de confort poden generar, com acabem d’esmentar, problemes de salut. Igualment, la condensació d’humitat procedent del vapor generat en un ambient càlid en contacte amb un element (especialment façana o sostre) fred es converteix en un hàbitat ideal per als microbis. No és la mala sensació estètica de les “taques de florit” sinó la gravetat de la presència de fongs com, per exemple, l’aspergillus, capaç de causar malalties cròniques en infants (asma, al·lèrgies) i patologies mortals en éssers dèbils (especialment malalts, infants i gent gran) com poden ser malalties càrdio-respiratòries, determinats càncers, infeccions en l’aparell digestiu…

La salut de l’edifici

Els canvis de temperatura afecten els materials de construcció. Dilatacions i retraccions provoquen tensions i, amb eles, apareixen les escletxes primer i les esquerdes més tard. Una esquerda és sobre tot una possibilitat de trencament, però a més també comporta entrada de pols (pol·len, llavors) i de petits insectes (i dels seus excrements que, químicament, poden destruir materials). Un aïllament adequat permet allargar la vida útil de l’edifici, dels seus habitatges i locals.

És per aquests motius que un bon aïllament és important en un edifici. La certificació energètica no és, doncs, un simple document  administratiu per obtenir una etiqueta d’estalvi d’energia, sinó també un indicador del nivell de confort de l’habitatge o de tot l’edifici.

Un bon aïllament no consisteix només en estalviar energia. També estalvia maldecaps als nostres hereus i, sobre tot, aporta millor qualitat de vida per a nosaltres, per a les nostres pertinences i per al propi edifici.



El misteri de les cases que caminen

Aquesta història comença, com totes, per una telefonada. En aquest cas, des d’un despatx d’advocats amb el que ja havíem treballat altres vegades. Ens expliquen que unes famílies hi ha contactat perquè tenen defectes en el seu habitatge.

Després de la primera visita als edificis, ens trobem amb un misteri: els edificis estan esquerdats, tenen humitats, i a més hi ha parts que s’han mogut. Tot això, d’una manera sobredimensionada i sense un ordre predeterminat.

Comença l’estudi. Per sort, un dels propietaris havia anat prenent fotografies de la construcció del seu habitatge i, més tard, del del veí. Aquest propietari també ens facilita l’accés al constructor.

Els edificis presenten esquerdes que cada cop són més grans. I els seus habitants ens indiquen que ja les havien tapat una vegada. Els pegats posats per tapar algunes esquerdes mostren que els edificis es continuen obrint per altres llocs. La forma de la majoria d’esquerdes diu que els edificis… caminen.

La broma: “si voleu una solució ràpida, empadroneu-vos en el municipi del costat, que aviat hi arribareu”. La realitat, però, és molt més dura i en parlarem a sota.

De la conversa amb el constructor i dels estudis geotècnics que ha calgut encarregar (en el projecte no se n’havia fet) descobrim que els edificis estan col•locats sobre un terreny replenat fa uns 50 anys, situat en una barrancada, i damunt d’argiles expansives. Són els dos últims edificis d’una sèrie de 10, adossats, construïts per fases (primer un parell, després quatre o cinc més, després dos més, i finalment l’últim); els altres 8 edificis es troben presumptament sobre un estrat de roca.

Si la broma era una, el drama és la por: l’edifici extrem es mou i s’assenta a una velocitat molt alta bolcant-se cap al seu darrera al mateix temps que es desplaça i se separa del del costat; aquest altre edifici es va esquerdant però es manté lligat al que es va construir al mateix temps. Els resultats són esfereïdors: mentre que el novè edifici és ple d’esquerdes i algunes portes no encaixen en el seu marc (marc que ha passat de rectangle a romboide), l’edifici extrem s’omple d’humitats i manté unes grans esquerdes en contacte amb l’edifici novè. Els edificis es van omplint de fongs i l’olor d’humitat és, en alguns llocs, literalment irrespirable.

Cada visita d’obra són més esquerdes per afegir a l’expedient. I nits sense dormir. L’avís als propietaris (“si seguiu sentint sorolls que l’edifici es trenca i aquesta esquerda passa dels dos centímetres, preneu el mòbil, sortiu al carrer, telefoneu els bombers, i després ja em telefonareu a mi”) és literal, mandatori, i seriós. El fet que aquest cas estigués sota procés judicial no implica que els perills estiguin aturats i que els tècnics que visitem l’edifici ens sentim responsables de la seguretat dels seus habitants.

Finalment, el judici. No entrarem en detalls de l’espera, dels comentaris entre pèrits, de les converses a les que els pèrits de les parts contràries volen introduir-nos. Dins de la sala, els defensors de les parts demandades pretenen desqualificar una feina que hem fet amb carinyo, amb professionalitat, amb total imparcialitat, i amb plena seriositat. El Jutge fa callar els lletrats que ens pregunten i comença a fer ell mateix les preguntes. A part de les nostres respostes, la mímica ajuda a entendre que un pes damunt d’una espècie de lassanya-coixí, gira i es desplaça.

Cas tancat. Sentència. Recurs d’apel•lació. Nova sentència. Uns anys més tard podem començar les obres.

Fa més o menys un any vam començar el projecte per reparar els edificis danyats. A hores d’ara, el vuitè edifici també té esquerdes. Ens fa por el que pugui passar als nostres edificis. Comencem a preparar el projecte i anem refent el camí fet amb l’informe pericial anterior. En el projecte hem de contemplar les fases d’obra. Els propietaris no podran marxar a l’hotel mentre es reparin els edificis, i això implicarà diverses molèsties que no estem segurs de poder pal•liar.

Cal dir que la combinació final d’agents (propietaris, constructor, aparellador i arquitectes) ha convertit aquesta obra difícil en una feina agraïda.

L’obra comença amb l’execució de micropilots. Es perfora el subsòl per col•locar-hi uns tubs d’acer i s’injecta morter de ciment a pressió. Aquests micropilots converteixen els nostres edificis en una mena de centpeus i, per la seva part superior, aprofitem el moment de lligar-los amb els fonaments existents per unir els dos edificis: la primera sorpresa és que els fonaments de l’últim edifici no estaven enganxats als fonaments de l’edifici del costat i amb el moviment, se separaven (això és el que en els pisos es converteix en esquerda); i la segona sorpresa és que l’estudi geotècnic que vam poder fer (al voltant dels edificis, procurant no causar cap dany) ens donava una roca que no existeix en realitat, ja que la perforadora dels micropilots només troba llims amb sorra, i argiles (unes argiles pures i força humides, que serien l’ideal de qualsevol ceramista de prestigi).

Micropilots acabats, ningú no diria que s’ha fet cap obra, si no fos perquè tot l’entorn és ple de pols. Ara comença la part visible de l’obra: obrir les esquerdes, posar grapes, segellar fissures, comprovar que no hi hagi detritus en les clivelles. Els edificis apareixeran plens de cicatrius que després taparem amb morters especials. Per l’interior, es repeteix el procediment.

Unes de les esquerdes més desagradables, aquelles que provocaven el malson de cada nit, són les que es troben en la paret mitjanera entre els dos edificis. Resulta que aquesta paret correspon a la testera del novè edifici, i serveix per encastar-hi el desè. Les bigues dels edificis es recolzen en aquesta paret, sense que hi hagi cap mena de cèrcol que lligui els trespols, ja sigui edifici per edifici, o dels dos. I la paret es va anar esquerdant, en horitzontal. Va caldre fer cates i comprovar que en només un pis els totxos es trobaven en bon estat, mentre que en el primer trespol i en el de teulada, les bigues i els trespols havien partit els totxos de biaix, amb gran risc que un fragment llisqués sobre l’altre i els pisos caiguessin o que el desè edifici es plegués com aquestes cases de nines que es fan ara en desplegables de paper.

Finalment, els edificis han estat revestits amb una bona capa d’aïllant que es recobreix d’un acabat de façana a simple vista similar a l’existent anteriorment. Ningú no podrà imaginar que per sota d’aquell color i d’una façana que sembla un estuc monocapa, hi ha un sistema complex de malles i d’aïllants que assegura un aïllament fins ara inexistent. Que sota d’aquest aïllament hi ha un conjunt de peces ceràmiques de termoargila, mal col•locades, amb peces trencades, juntes plenes de morter, ponts tèrmics i esquerdes cosides amb grapes d’acer i malles indeformables. Que sota d’aquests edificis hi ha una estructura de barres d’acer i ciment que penetra el terreny per evitar que es moguin.

El resultat són dos habitatges segurs. Sense taques d’humitat al seu interior. Amb un bon aïllament tèrmic que permetrà baixar dels quasi 2.000 litres de gas-oil malgastats a poc més de 600 litres en circumstàncies normals. Evitar les taques d’humitat garantirà un creixement sa de les criatures fins ara amenaçades pels fongs que podien ocasionar patologies respiratòries, fins i tot cardíaques i renals. Evitar les pèrdues de calor a l’hivern i l’entrada de calor a l’estiu implicarà que aquests habitatges, convertits ara en “normals”, deixaran de contaminar en excés amb les seves necessitats desmesurades d’energia.



Posted: juny 14th, 2012
Categories: Contaminants, Edificació, Energia, Patologies
Tags: , , ,
Comments: No Comments.
css.php