News for the ‘MediAmbient’ Category

La importància de la (bona) certificació energètica

Un bon aïllament en un edifici és primordial per diversos motius. L’eficiència energètica n’és un, però no és pas l’únic. Tristament, fins que no ha aparegut la necessitat d’estalvi d’energia i la limitació d’emissions de CO2 a l’atmosfera, ningú no ho ha tingut en compte.

L’estalvi energètic.

És lògic que un millor aïllament ens ajudarà a reduir el consum d’energia i, per tant, ens permetrà estalviar també en la factura del gas i de l’electricitat. És un bon benefici.

Però un benefici més important consisteix en la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera. Especialment, també (i les certificacions energètiques ho contemplen), la reducció de CO2. Hem de conscienciar-nos que si no aconseguim acomplir els objectius europeus per l’any 2020, el canvi climàtic pot implicar greus desastres naturals i posar en risc l’espècie humana en el planeta. Els nostres fills i néts, doncs, depenen d’una bona aplicació de l’aïllament en els edificis.

El confort.

Els paràmetres de confort humà en un lloc es basen en una proporció adequada de l’intercanvi de calor amb l’entorn, en les seves diferents modalitats (convecció, radiació, contacte). Si, per exemple, engeguem una estufa elèctrica d’infrarojos en un racó, i l’aire que ens envolta està fred, i les parets estan fredes, aquesta estufa ens causarà disconfort. Si utilitzem un climatitzador per escalfar o refredar l’aire interior però les parets continuen a la temperatura exterior, sentirem disconfort. Segons quin sigui el mètode que emprem per climatitzar l’habitatge (en calent o en fred) el resultat seran migranyes, cames inflades, problemes de pell.

La salut.

Problemes de confort poden generar, com acabem d’esmentar, problemes de salut. Igualment, la condensació d’humitat procedent del vapor generat en un ambient càlid en contacte amb un element (especialment façana o sostre) fred es converteix en un hàbitat ideal per als microbis. No és la mala sensació estètica de les “taques de florit” sinó la gravetat de la presència de fongs com, per exemple, l’aspergillus, capaç de causar malalties cròniques en infants (asma, al·lèrgies) i patologies mortals en éssers dèbils (especialment malalts, infants i gent gran) com poden ser malalties càrdio-respiratòries, determinats càncers, infeccions en l’aparell digestiu…

La salut de l’edifici

Els canvis de temperatura afecten els materials de construcció. Dilatacions i retraccions provoquen tensions i, amb eles, apareixen les escletxes primer i les esquerdes més tard. Una esquerda és sobre tot una possibilitat de trencament, però a més també comporta entrada de pols (pol·len, llavors) i de petits insectes (i dels seus excrements que, químicament, poden destruir materials). Un aïllament adequat permet allargar la vida útil de l’edifici, dels seus habitatges i locals.

És per aquests motius que un bon aïllament és important en un edifici. La certificació energètica no és, doncs, un simple document  administratiu per obtenir una etiqueta d’estalvi d’energia, sinó també un indicador del nivell de confort de l’habitatge o de tot l’edifici.

Un bon aïllament no consisteix només en estalviar energia. També estalvia maldecaps als nostres hereus i, sobre tot, aporta millor qualitat de vida per a nosaltres, per a les nostres pertinences i per al propi edifici.



Canvi Climàtic

De què parlem quan esmentem el canvi climàtic ?

Un dels aspectes que ens ha allunyat del canvi climàtic ha estat la dificultat per entendre de què es parla.

Tothom que ha esmentat el terme “canvi climàtic” es refereix a un procés de modificació (artificial) dels paràmetres climàtics, i a les conseqüències (perilloses) d’aquesta modificació. Hi ha, encara, determinats col·lectius que pensen que la tecnologia pot solucionar els problemes del canvi climàtic, però és precisament la tecnologia la que ens ah portat a aquest atzucac.

Se’ns diu que en altres èpoques també hi ha hagut escalfaments del planeta, igual com hi ha hagut glaciacions. Cert. El que no hi ha hagut són escalfaments accelerats. I han estat per motius naturals, no pas artificials.

L’escalfament actual del planeta es produeix en paral·lel a l’existència de gasos d’efecte hivernacle, i comença (les proves forenses en roques i plantes permet analitzar-ho) durant la revolució industrial.

Seria un problema el canvi climàtic sense conseqüències ? No, per descomptat. El cas és que sí que hi ha conseqüències. I greus.

L’aire calent, que ascendeix, provoca més vents, i més forts. La previsió és que els ciclons i tornados augmentin.

Les evaporacions d’aigua i, per tant, les pluges, són diferents. La previsió és que les pluges es desplacin a determinades zones del Planeta (i causin problemes per excés d’aigua en aquests llocs) i que en altres llocs manqui aigua (i això causi problemes d’aridesa).

Canvis de temperatura i d’humitat han de provocar el desplaçament d’espècies animals i vegetals. En el cas dels vegetals, les seves arrels i els seus ritmes reproductius els impedeixen canviar de lloc prou de pressa. En el cas dels animals, l’adaptació genètica als canvis és més lenta del que l’escalfament actual comporta. Hem d’afegir també la transmissió de microbis en climes que els són propicis: a Catalunya augmentaran les malalties tropicals, per exemple.

Hem de parlar també d’estacionalitat. Els fenòmens meteorològics seran més potents. És a dir: tindrem llargues temporades de calor i sequera i uns pocs dies en els que ens plourà “de cop” tota l’aigua que no hem rebut en els mesos anteriors, uns pocs dies que farà, concentrat, tot el fred que no haurem tingut al llarg de diverses setmanes. Això vol dir que patirem grans tempestes amb riuades, que l’aigua arrossegarà tot el que trobarà (i especialment erosionarà les terres seques desprotegides quan els vegetals que hi ha hagin mort per la sequera) i que les grans nevades col·lapsaran durant alguns dies el nostre país.

Els freds glaçaran els vegetals que no hi estiguin adaptats. Glaçaran també els productes que hem estat utilitzant habitualment per a la construcció.

La calor provocarà dificultats per respirar i per mantenir en un nivell adequat la pressió sanguínia. I també causarà grans dilatacions dels materials com l’acer o el formigó; i que es fongui l’asfalt de les carreteres. Això vol dir que les vies de tren, les teulades, les carreteres, els oleoductes, els fils elèctrics… patiran desperfectes cada estiu.

Estem parlant també d’un augment de diòxid de carboni que, filtrant-se a l’aigua, l’acidifica i dificulta la protecció de la closca dels animals. Parlem també d’un augment de temperatura en l’aigua del mar, i de la fusió i evaporació del gel de metà submarí que, un cop hagi pujat a l’atmosfera, pot provocar més calor i augmentar el forat en la capa d’ozó.

Considerem, doncs, que si es fonen els gels dels pols (els icebergs, per exemple) el nivell del mar no pujarà excessivament: potser un metre. Però si augmenta la calor, o la radiació solar sobre el “permafrost”, el nivell del mar pot pujar uns vint metres.

Un augment del nivell del mar d’un metre, junt amb les tempestes violentes que anunciàvem uns paràgrafs abans, ens porta a considerar que la majoria de zones del nostre país situades en la franja marina estan en perill. Si el mar augmenta 20 metres, el perill és encara més gran. Les onades de 3 o més metres i tota la seva energia impliquen que els llocs pròxims al mar poden patir desperfectes. Nova York o els Països Baixos ho tenen en compte i estan desplaçant tots els seus elements estratègics a llocs més protegits. En el cas de Catalunya hem de tenir en compte les regions pròximes al mar, les seves poblacions, els aiguamolls i parcs naturals (per exemple, el Delta de l’Ebre) però també els nuclis de població i les zones industrials com la Zona Franca de Barcelona i la petroquímica de Tarragona.

El canvi climàtic, doncs, és un fet important en diferents aspectes, i hem d’actuar en tots ells.

Per una part, hem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És a dir: reduir les emissions contaminants de vehicles, indústries, llars i productes químics. Els seus efectes, però, es notaran a llarg termini, potser dintre d’uns 80 o 90 anys.

Per una altra part, ens n’hem d’adaptar: caldrà utilitzar nous materials, facilitar les ombres, assegurar les terres, reubicar indústries…

Finalment, n’hem de pal·liar els efectes: això vol dir, principalment, fer l’adaptació quan hem arribat tard: tenir maneres eficaces de reparar allò que es malmeti, sistemes sanitaris per aturar les epidèmies tropicals o els cops de calor, màquines lleva-neus per usar intensivament una setmana i desaprofitar la resta de l’any…

Adaptació i solució dels efectes són, doncs, reptes que van junts i que ens exigeixen imaginació, i canvi de mentalitat.

 



Contaminants químics en els edificis

Productes de combustió

El resultat d’una combustió és CO2 i vapor d’aigua. També hi ha els fums i aerosols. En aquests fums i aerosols s’hi troben altres agents contaminants.

El CO2 a altes concentracions provoca falta d’oxigen. El CO es produeix principalment per la combustió de motors, o per la mala combustió d’aparells de gas, en llocs tancats i per la presa inadequada (i insuficient) d’aire net de l’exterior. És causa d’intoxicació.

El fum derivat de la combustió del tabac:

  • Conté més de 3000 contaminants: CO, CO2, NOx (inclòs el NO2), partícules diverses, formaldehids, nitrosamines, hidrocarburs aromàtics, cianur d’hidrogen, cetones, nitrils, arsènic, cadmi… i així fins a més de 3000.
  • Un 95% de les partícules emeses es troben dintre de l’interval respirable (diàmetre inferior a 7 micres).

Diòxid de Nitrogen (NO2)

  • S’empra com a combustible en cuines i estufes o com a additiu d’altres combustibles.
  • Provoca irritacions en els conductes respiratoris.
  • La seva generació augmenta quan augmenta la temperatura de combustió.
  • És un dels causants de la pluja àcida, ja que es combina amb el vapor ambiental i produeix àcids.

Diòxid de Sofre (SO2)

  • Apareix en la combustió d’elements que contenen sofre (carbó, gas-oil, gasolines, fusta, fins i tot alguns gasos liquats)
  • És irritant de les mucoses.

 

Materials de construcció

Alguns materials són causa de la presència de compostos patògens en l’aire

Vapors orgànics

  • Són vapors que contenen cadenes de carboni. Entre ells hi ha els vapors de dissolvents i els de formaldehids. Aquests vapors els desprenen els mobles, el cautxú, els segellants, les coles, vernissos, materials tèxtils…
  • Dissolvents orgànics: hidrocarburs alifàtics i aromàtics i alguns clorats. Solen anunciar-se com a tòxics i també cancerígens
  • Formaldehids: s’empren per a plàstics i resines. Aquests plàstics i resines s’usen especialment com aïllants tèrmics, vernissos, construcció o acabat de mobles, aplacats decoratius

Fibres de vidre. Són fibres molt fines, al llindar del que és respirable. Es claven amb facilitat. Provoquen irritacions respiratòries i també de la pell i els ulls. Com que existeixen molts espais buits dins de les fibres, poden allotjar contaminants.

Fibres d’amiant (serà objecte d’un article a part)

Sulfur d’hidrogen (“olor d’ous podrits”): S’allibera per descomposició d’elements i materials que contenen sofre.

  • A nivells baixos mostra desconfort odorífic
  • A nivells alts és un asfixiant potent i irritant respiratori
  • Pot penetrar a través dels desguassos mal sifonats, ventilacions de shunts, etc. especialment en lavabos i estances pròximes a instal·lacions connectades a clavegueres.

Plom

  • Provinent de la seva subtil però constant dissolució en canonades velles d’aigua, se’l considera culpable de la decadència de Roma. La intoxicació per plom es manté al llarg de les generacions (igual que altres metalls pesants) ja que s’allotja en la sang i es transmet via cordó umbilical.
  • Provinent de la contaminació atmosfèrica (fins fa pocs anys, formava part de totes les gasolines comercials, com a element que regulava la detonació dels motors)
  • Fins fa pocs anys ha estat en altres orígens com les pintures, les xapes metàl·liques dels taps i recobriments de les ampolles, colorants de fibres tèxtils, etc.

Alumini

  • La seva corrosió en aparells d’aire condicionat produeix òxids d’alumini combinats amb àcids clorhídrics i òxids de carboni.
  • Fins fa pocs anys se l’havia emprat en la majoria d’estris de cuina (pots, cassoles, cafeteres, coberts). També s’usa com a antiinflamatori en determinats tractaments mèdics. Això no obstant, està sota sospita per la possibilitat que una inhalació abusiva o una ingesta continuada provoqui problemes de toxicitat renal, o problemes relacionats amb el cervell entre els quals, demències.

Radó

  • Gas noble radioactiu procedent de la desintegració del radi. Com a tal, emet partícules alfa i origina deteriorament de teixits corporals, i càncer.
  • Ascendeix a través d’esquerdes i clivelles dels fonaments o forma part d’alguns materials de construcció.
  • Se’l pot trobar de manera normal en determinats terrenys, ja que forma part del subsòl i dependrà de la configuració d’aquest perquè en algunes regions sigui més present que en altres.

Altres:

  • Aerosols de partícules de tamany entre 3 i 10 micres (són partícules que suren en el vapor i en l’aire): fibres de cotó (provenen de moquetes, cortines…), fibres sintètiques, brutícia i pols portades des de l’exterior, escates de pell humana
  • Ozó (O3): Si bé és un bon filtre de raigs ultra-violats a 45km de la superfície terrestre (entre l’estratosfera i la mesosfera) a nivell de terra és un poderós oxidant. Per això s’usa com a desodorant i desinfectant. Però no és discriminatiu i per tant els seus efectes destructors també apareixen en els bioorganismes superiors. Per tant, és culpable d’un envelliment rapidíssim dels teixits corporals. Perquè ens aclarim: altres tipus d’oxidació són la putrefacció (lenta) i la combustió amb flama (més ràpida que l’oxidació per ozó). En ambients domèstics el generen les descàrregues elèctriques (condensadors, guspires en endolls) i de manera habitual, pel seu propi procés de treball, les fotocopiadores i impressores làser.
  • Aerosols de productes de neteja i d’elements biotòxics (insecticides): es tracta de components químics diversos, la intenció dels quals és eliminar. Eliminar brutícia o eliminar insectes, el cas és que treballen mitjançant la destrucció dels vincles entre molècules. En el cas dels insecticides, també, n’hi ha que treballen mitjançant la destrucció del sistema nerviós, o que són paralitzants. Una dosi molt baixa pot eliminar un insecte. Dosis mitjanes són perilloses per a les criatures.



css.php