Posts Tagged ‘medi ambient’

La importància de la (bona) certificació energètica

Un bon aïllament en un edifici és primordial per diversos motius. L’eficiència energètica n’és un, però no és pas l’únic. Tristament, fins que no ha aparegut la necessitat d’estalvi d’energia i la limitació d’emissions de CO2 a l’atmosfera, ningú no ho ha tingut en compte.

L’estalvi energètic.

És lògic que un millor aïllament ens ajudarà a reduir el consum d’energia i, per tant, ens permetrà estalviar també en la factura del gas i de l’electricitat. És un bon benefici.

Però un benefici més important consisteix en la reducció d’emissions contaminants a l’atmosfera. Especialment, també (i les certificacions energètiques ho contemplen), la reducció de CO2. Hem de conscienciar-nos que si no aconseguim acomplir els objectius europeus per l’any 2020, el canvi climàtic pot implicar greus desastres naturals i posar en risc l’espècie humana en el planeta. Els nostres fills i néts, doncs, depenen d’una bona aplicació de l’aïllament en els edificis.

El confort.

Els paràmetres de confort humà en un lloc es basen en una proporció adequada de l’intercanvi de calor amb l’entorn, en les seves diferents modalitats (convecció, radiació, contacte). Si, per exemple, engeguem una estufa elèctrica d’infrarojos en un racó, i l’aire que ens envolta està fred, i les parets estan fredes, aquesta estufa ens causarà disconfort. Si utilitzem un climatitzador per escalfar o refredar l’aire interior però les parets continuen a la temperatura exterior, sentirem disconfort. Segons quin sigui el mètode que emprem per climatitzar l’habitatge (en calent o en fred) el resultat seran migranyes, cames inflades, problemes de pell.

La salut.

Problemes de confort poden generar, com acabem d’esmentar, problemes de salut. Igualment, la condensació d’humitat procedent del vapor generat en un ambient càlid en contacte amb un element (especialment façana o sostre) fred es converteix en un hàbitat ideal per als microbis. No és la mala sensació estètica de les “taques de florit” sinó la gravetat de la presència de fongs com, per exemple, l’aspergillus, capaç de causar malalties cròniques en infants (asma, al·lèrgies) i patologies mortals en éssers dèbils (especialment malalts, infants i gent gran) com poden ser malalties càrdio-respiratòries, determinats càncers, infeccions en l’aparell digestiu…

La salut de l’edifici

Els canvis de temperatura afecten els materials de construcció. Dilatacions i retraccions provoquen tensions i, amb eles, apareixen les escletxes primer i les esquerdes més tard. Una esquerda és sobre tot una possibilitat de trencament, però a més també comporta entrada de pols (pol·len, llavors) i de petits insectes (i dels seus excrements que, químicament, poden destruir materials). Un aïllament adequat permet allargar la vida útil de l’edifici, dels seus habitatges i locals.

És per aquests motius que un bon aïllament és important en un edifici. La certificació energètica no és, doncs, un simple document  administratiu per obtenir una etiqueta d’estalvi d’energia, sinó també un indicador del nivell de confort de l’habitatge o de tot l’edifici.

Un bon aïllament no consisteix només en estalviar energia. També estalvia maldecaps als nostres hereus i, sobre tot, aporta millor qualitat de vida per a nosaltres, per a les nostres pertinences i per al propi edifici.

Qualificació i Certificació Energètica

La certificació energètica d’un edifici és una eina que permet als compradors i llogaters fer un càlcul de la despesa energètica que tindran associada en aspectes de climatització. Aquesta eina és obligatòria a partir del primer de juny de 2013 per a qualsevol habitatge usat que es posi a la venda o a lloguer, igual que ja ho era per als edificis residencials i terciaris de nova construcció.

caseta_calener

La certificació energètica porta associada una etiqueta en la que es valora, de la A a la G, l’eficiència energètica dels mitjans de control ambiental de l’habitatge o de l’edifici, segons el clima del lloc on es trobi, la seva orientació en el terreny, la concepció del projecte i els materials amb els que ha estat construït. La intenció de la Unió Europea és que els edificis puguin ser autosuficients: d’aquesta manera es reduirà dràsticament la dependència energètica (especialment en el cas d’energies no renovables com el petroli i el gas però també de les energies perilloses) i la contaminació i emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera – que han de reduir-se significativament a partir de 2020 si volem donar una opció vàlida de futur als nostres fills i aconseguim aturar, no pas encara invertir, el procés del canvi climàtic.
La certificació energètica té una data de caducitat, i en la seva etiqueta mostra els valors d’acord amb els promigs anuals. En el moment que es creen nous edificis més eficients, el mateix edifici no millorat al llarg dels anys mostra un valor més ineficient.

Per a l’obtenció de la certificació energètica, cal un informe de qualificació energètica emès per un tècnic competent (arquitectes superiors o tècnics, enginyers superiors o tècnics).
Aquest tècnic competent visitarà l’habitatge (o tot l’edifici, si és el cas), comprovarà la distribució, prendrà mides, comprovarà els materials emprats, i també els sistemes de calefacció i refrigeració.
Amb tot això, el tècnic emetrà un petit informe en el qual es facilitarà la qualificació energètica de l’objecte estudiat, i es proposaran també mesures per millorar el comportament energètic de l’edifici o de l’habitatge.

Opcionalment, es poden proposar també altres mesures d’estalvi energètic mitjançant una altra qualificació, fora de protocol oficial. De la mateixa manera, es poden realitzar estudis termogràfics que, mitjançant fotografies de calor, permetin analitzar possibles desperfectes o fuites d’energia per escletxes, forats, juntes mal realitzades.

Aquest arquitecte està capacitat per realitzar informes de qualificació energètica i, si escau, tramitar-los davant l’administració, on ja consta com a tècnic registrat.

Posted: maig 30th, 2013
Categories: Edificació, Energia
Tags: , , ,
Comments: No Comments.

Canvi Climàtic

De què parlem quan esmentem el canvi climàtic ?

Un dels aspectes que ens ha allunyat del canvi climàtic ha estat la dificultat per entendre de què es parla.

Tothom que ha esmentat el terme “canvi climàtic” es refereix a un procés de modificació (artificial) dels paràmetres climàtics, i a les conseqüències (perilloses) d’aquesta modificació. Hi ha, encara, determinats col·lectius que pensen que la tecnologia pot solucionar els problemes del canvi climàtic, però és precisament la tecnologia la que ens ah portat a aquest atzucac.

Se’ns diu que en altres èpoques també hi ha hagut escalfaments del planeta, igual com hi ha hagut glaciacions. Cert. El que no hi ha hagut són escalfaments accelerats. I han estat per motius naturals, no pas artificials.

L’escalfament actual del planeta es produeix en paral·lel a l’existència de gasos d’efecte hivernacle, i comença (les proves forenses en roques i plantes permet analitzar-ho) durant la revolució industrial.

Seria un problema el canvi climàtic sense conseqüències ? No, per descomptat. El cas és que sí que hi ha conseqüències. I greus.

L’aire calent, que ascendeix, provoca més vents, i més forts. La previsió és que els ciclons i tornados augmentin.

Les evaporacions d’aigua i, per tant, les pluges, són diferents. La previsió és que les pluges es desplacin a determinades zones del Planeta (i causin problemes per excés d’aigua en aquests llocs) i que en altres llocs manqui aigua (i això causi problemes d’aridesa).

Canvis de temperatura i d’humitat han de provocar el desplaçament d’espècies animals i vegetals. En el cas dels vegetals, les seves arrels i els seus ritmes reproductius els impedeixen canviar de lloc prou de pressa. En el cas dels animals, l’adaptació genètica als canvis és més lenta del que l’escalfament actual comporta. Hem d’afegir també la transmissió de microbis en climes que els són propicis: a Catalunya augmentaran les malalties tropicals, per exemple.

Hem de parlar també d’estacionalitat. Els fenòmens meteorològics seran més potents. És a dir: tindrem llargues temporades de calor i sequera i uns pocs dies en els que ens plourà “de cop” tota l’aigua que no hem rebut en els mesos anteriors, uns pocs dies que farà, concentrat, tot el fred que no haurem tingut al llarg de diverses setmanes. Això vol dir que patirem grans tempestes amb riuades, que l’aigua arrossegarà tot el que trobarà (i especialment erosionarà les terres seques desprotegides quan els vegetals que hi ha hagin mort per la sequera) i que les grans nevades col·lapsaran durant alguns dies el nostre país.

Els freds glaçaran els vegetals que no hi estiguin adaptats. Glaçaran també els productes que hem estat utilitzant habitualment per a la construcció.

La calor provocarà dificultats per respirar i per mantenir en un nivell adequat la pressió sanguínia. I també causarà grans dilatacions dels materials com l’acer o el formigó; i que es fongui l’asfalt de les carreteres. Això vol dir que les vies de tren, les teulades, les carreteres, els oleoductes, els fils elèctrics… patiran desperfectes cada estiu.

Estem parlant també d’un augment de diòxid de carboni que, filtrant-se a l’aigua, l’acidifica i dificulta la protecció de la closca dels animals. Parlem també d’un augment de temperatura en l’aigua del mar, i de la fusió i evaporació del gel de metà submarí que, un cop hagi pujat a l’atmosfera, pot provocar més calor i augmentar el forat en la capa d’ozó.

Considerem, doncs, que si es fonen els gels dels pols (els icebergs, per exemple) el nivell del mar no pujarà excessivament: potser un metre. Però si augmenta la calor, o la radiació solar sobre el “permafrost”, el nivell del mar pot pujar uns vint metres.

Un augment del nivell del mar d’un metre, junt amb les tempestes violentes que anunciàvem uns paràgrafs abans, ens porta a considerar que la majoria de zones del nostre país situades en la franja marina estan en perill. Si el mar augmenta 20 metres, el perill és encara més gran. Les onades de 3 o més metres i tota la seva energia impliquen que els llocs pròxims al mar poden patir desperfectes. Nova York o els Països Baixos ho tenen en compte i estan desplaçant tots els seus elements estratègics a llocs més protegits. En el cas de Catalunya hem de tenir en compte les regions pròximes al mar, les seves poblacions, els aiguamolls i parcs naturals (per exemple, el Delta de l’Ebre) però també els nuclis de població i les zones industrials com la Zona Franca de Barcelona i la petroquímica de Tarragona.

El canvi climàtic, doncs, és un fet important en diferents aspectes, i hem d’actuar en tots ells.

Per una part, hem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. És a dir: reduir les emissions contaminants de vehicles, indústries, llars i productes químics. Els seus efectes, però, es notaran a llarg termini, potser dintre d’uns 80 o 90 anys.

Per una altra part, ens n’hem d’adaptar: caldrà utilitzar nous materials, facilitar les ombres, assegurar les terres, reubicar indústries…

Finalment, n’hem de pal·liar els efectes: això vol dir, principalment, fer l’adaptació quan hem arribat tard: tenir maneres eficaces de reparar allò que es malmeti, sistemes sanitaris per aturar les epidèmies tropicals o els cops de calor, màquines lleva-neus per usar intensivament una setmana i desaprofitar la resta de l’any…

Adaptació i solució dels efectes són, doncs, reptes que van junts i que ens exigeixen imaginació, i canvi de mentalitat.

 

css.php